A primeres hores del matí arribaven les dones carregades amb els cabassos d’espart amb la roba bruta.
La primera faena era remullar la roba, després s’ensabonava amb el sabó fet a casa i se solejava, és a dir, s’exposava al sol perquè desaparegueren les taques.
Aquest últim procés podia durar un parell d’hores, ja que a mesura que anava eixugant-se la roba calia humitejar-la. Finalment es rentava i s’eixugava al sol.
La sèquia conduïa l’aigua de l’aqüífer al safareig. L’aigua podia passar per uns xicotets depòsits de decantació a fi de netejar les impureses (pedres, branques, etc.).
La sèquia sempre es trobava a un nivell superior a les piles, així quan entrava l’aigua queia amb força en una primera pila i després s’estancava.
La primera pila s’emprava per a rentar la roba.
En la resta es llavava la roba blanca, i la pila que se situava més a prop de l’eixida era on es netejava la roba molt bruta i de malalts, la roba íntima i la de color.
Els llavadors d’Alècua, de Nutxes i de Grau tenen també un sostre per protegir del sol i de la pluja, i un banc adossat a la paret per deixar els estris de neteja, els cabassos i descansar.
Els llavaors més famosos a Xixona eren: la Font d’Alecua, Els Bassons, la font de Grau, la Font de Nutxes , les Fontanelles i el Safareig.