LATITUD | 38° 28’, 32.48’’ N |
LONGITUD | 0° 32’ 31.92’’ W |
ALTITUD | 571 m |
PARTIDA | Montnegre de Dalt |
DISTÀNCIA | 9 km des del poble per la SL-CV 151 |
DESNIVELL POSITIU | 300 m |
DIFICULTAT | Fàcil |
TEMPS APROXIMAT | 2 h |
En el límit entre Xixona, Sant Vicent del Raspeig i Mutxamel trobem la serralada de Güendo, on hi ha la lloma de Güendo i l’alt de la Coveta Fumada. Tres topònims que es localitzen a Montnegre de Dalt i que es troben al mateix racó.
Són poc diferenciadors. Per això caldrà tenir la referència en l’alt de la Mosca (antigament anomenat alt de l’Escobella). Si mirem aquesta muntanya des de Vistabella, haurem de fixar-nos en la formació que hi ha a l’esquerra, amb una forma puntiaguda.
RUTA
El poc coneixement de certes muntanyes i la poca altitud ha fet que no tinguen una senda per arribar a l’alt; no obstant això, hi ha camins i sendes que passen pel costat. És el cas d’aquesta serralada, on passa el PR-CV 282 que ve de Sant Vicent.
Hi tindríem dues alternatives, una per Sant Vicent, tot i que nosaltres proposarem la que ens porta pel nostre terme. Caldria seguir el sender local SL-CV 151 que arribaria a Montnegre de Dalt, que comença al poliesportiu. Aniríem pel camí del Moratell fins a la font de Bernat, barranc de les Salines i ens trobarem l’indicador cap a Montnegre. Hauríem d’agarrar el camí que ens porta a l’alt de la Mosca, és el barranc de l’Infern, on hi ha una senda molt definida, fins a trobar-nos amb la PR-CV 282, que ve de Sant Vicent i ens duu a l’alt de la Mosca.
Quan ens trobem amb la balisa, la muntanya que hi ha a la nostra esquerra és la lloma de Güendo.
En aquesta ruta trobarem unes vistes que ens impressionaran per la seua bellesa i ens canviaran la concepció que tenim d’aquesta zona. La vermellor de la roca, el contrast d’aquests colors són llocs ben bonics. Travessen dos rius, el de les Salines i el de Montnegre, per tant, trobem horta i fruiters de regadiu.
Hi ha el pantà de Tibi, el més antic d’Europa, i l’ermita de Montnegre, llocs que no han passat desapercebuts pels xixonencs.