| LATITUD | 38° 34’ 57.60’’ N |
| LONGITUD | 00° 32’ 25.00’’ W |
| ALTITUD | 1156 m |
| PARTIDA | Roset /Alcaid |
| DISTÀNCIA | 10 km (des de la font de Nutxes) |
| DESNIVELL POSITIU | 663 m |
| DIFICULTAT | Fàcil |
| TEMPS APROXIMAT | 1h 45’ |
L’alt de la Martina, o també conegut com l’alt del Salviar, amb una altitud de 1150 m fa de fita entre la partida de Roset i la de l’Alcaid.
És una de les muntanyes més conegudes, pujades i interessants. Per accedir-hi, fins i tot, podem fer-ho amb cotxe per la pista de la font de Vivens, a uns nou quilòmetres des del port de la Carrasqueta, per la CV-800. A uns dos-cents metres, en direcció a Alcoi, trobarem indicada a l’esquerra aquesta pista entre uns xiprers.
RUTA
DESCRIPCIÓ DE L´ITINERARI DEL PR-V112 XIXONA-VIVENS-XIXONA[1]
El recorregut s´inicia a l´entrada de Xixona segons s´hi arriba per la carretera CV-800 (si venim d’Alacant), pels voltants del parc del barranc de la Font on existeix un plafó amb gràfics de l’itinerari. En aquest plafó s’hi detalla una informació global del recorregut amb plànols de corbes de nivell, centre urbà de la ciutat i d’altres aspectes d’interès. Cal dir que dins de la ciutat no existeix cap senyalització i, per eixe motiu, caldrà que els caminants paren atenció als carrers per on hauran d’anar: carrer de la Vila, Raval, Ibi o l’Orito, Sant Francesc i d’Ibi.
Una vegada creuada la població arribarem a l’eixida de Xixona seguint la carretera local Xixona-Tibi i a l’encreuament de la carretera que es dirigeix fins a la partida d’Alècua i Cotelles (cartell de Factoria Jijona SA).
En aquest punt comencen a ser visibles les senyalitzacions típiques d’una sendera de petit recorregut que ens portarà per les partides de Cotelles, el Riuet, Nutxes, fins a la font i les Penyes de Roset. Fins ací es tarda aproximadament cinquanta minuts des de Xixona.
[1] http://www.oocities.org/es/rikotxet1/itinerar.htm
Quan s’hi acaba la zona rural, el senderol s’endinsa, als voltants de la serra de la Carrasqueta, pel seu extrem oest i puja fins a la Llibreria, penyal fragmentat i estratificat de tal manera que té aparença d´una pila de llibres amuntegats.
La sendera segueix una gola entre barrancs i ens porta fins al Salt del Moro. Des de la font de Roset fins ací tardem 25 minuts.
Al Salt del Moro comença una costera no molt pronunciada però sí bastant llarga, coneguda com la costera d’Ibi, per la qual arribarem a un camí forestal que ens portarà còmodament fins a la font de Vivens (uns 3 km).
Des de la font de Vivens, seguint les senyalitzacions, ens desplacem pel senderol que puja entre el bosc de pins blancs fins a l’Alt de la Martina o del Salviar.
A l’Alt de la Martina trobarem el lloc de vigilància que controla quasi tot el terme de Xixona.
En aquest punt s’inicia un fort descens pel barranc de Castalla fins a arribar a l’esperó nord de les Penyes de Roset on conflueixen els Quatre Barrancs. Reprenem el camí des del llit sec del riu i anem altra vegada fins a la font de Roset.
El retorn fins a Xixona es fa pel mateix camí que havíem seguit abans.
DESCRIPCIÓ NATURAL DEL RECORREGUT DEL PR-V112 XIXONA-VIVENS-XIXONA
La present ruta transcorre en la seua totalitat pel nord del terme municipal de Xixona, seguint el riu Coscó des de la població fins als cims on naixen els barrancs que el generen.
En el primer tram anem per aquest riu des de la població fins a la font de Roset. Pel trajecte podem observar unes zones que abans foren les més riques i productives del municipi. Són antics regadius que s’abastien de les nombroses fonts naturals que naixen a les llomes properes (Penya Roja i serra de la Carrasqueta).
Entre les fonts que visitem (Alècua, Cotelles, Llentisclar, Nutxes, Roset…) destaca la de Nutxes per l’abundància i la frescor de les seues aigües. La resta ens serveix per abastir-nos d´aigua pel trajecte, encara que el seu cabal ha minvat els darrers anys per l’explotació dels aqüífers d’on es nodreixen.
La font del Llentisclar es troba tot just al costat de la font de Nutxes. Hom creu que és la mateixa font, però provenen d’alcavors distints. Se situa a una de les bandes del llavador o safareig de la font de Nutxes.
La vegetació en aquest tram consisteix en camps de regadiu amb horts de verdures i fruiters situats en bancals a la vora del riu. La ribera està composta per una comunitat vegetal herbàcia lligada a l´activitat del pasturatge. La fauna que podem vore és l’habitual en aquest tipus d’ecosistema: xicotets ratolins, fardatxos, sargantanes, serps i, sobretot, un gran nombre d’aus que li donen un interés especial a la primavera. Així és fàcil observar teuladins, caderneres, verderols, mussols, merles, rossinyols, paputs, cueretes, abellerols i d’altres.
El segon tram es situa entre la font de Roset i la font de Vivens. Transcorre quasi en la seua totalitat per zones forestals situades sobre calcàries. El tipus de vegetació és de brolles i matolls amb zones de pi blanc. En l’ascensió fins a l’Alt de la Martina o del Salviar, passarem del pis bioclimàtic termomediterrani amb condicions climàtiques més suaus, al pis mesomediterrani situat als alts i ombries amb condicions climàtiques més extremes.
El tram del senderol que discorre entre les Penyes de Roset i la Penya Redona presenta un especial atractiu per la bellesa dels escarpats que les formen. L’alternança dels penyalars, la vegetació i els cingles rocosos el converteixen en un lloc ideal per a la cria i refugi de múltiples espècies animals. És freqüent observar les gralles de bec vermell entre aquests cingles o escoltar el cant del brúfol. Nombrosos pardals roquers i de matoll envolten habitualment el caminant, essent un autèntic plaer detenir-se en aquest bell paratge a escoltar-ne el cant.
A partir del Salt del Moro pugem per la costera d’Ibi seguint un antic camí real amb abundància de pi blanc. La vegetació d’aquesta zona està caracteritzada per l’abundància de plantes arbustives com el ginebre, romer, coscolla, llentiscle, argelaga, farigola, estepa i d’altres. És també freqüent observar en aquestes zones tudons, perdius, conills, raboses i senglars. En èpoques humides podem trobar esclata-sangs.
En franquejar la rambla s’inicia el descens fins a la font de Vivens, on es podrà esmorzar i gaudir d’un descans al cor d’un immens i frondós pinar, resultat d’una repoblació duta a terme durant la dècada dels anys cinquanta. A la tornada, el senderol travessa el pinar pel seu interior.
És interessant observar la vegetació que s’ha regenerat sota la capa arbòria, on apareixen espècies típiques de carrascar com ara la carrasca (òbviament) i plantes com la mare-selva, heura, vidiella o enramadora i d’altres, símptomes de la regeneració de la vegetació potencial. En els darrers anys de dècada dels noranta han estat realitzades reforestacions amb alzines, amb la finalitat de regenerar totalment el bosc que correspon a la vegetació potencial d’aquesta ombria.
En l’Alt de la Martina apleguem a la zona més elevada del senderol. La massa forestal es torna a aclarir i dominen de nou les especies arbustives destacant les que resisteixen millor l’exposició als agents atmosfèrics adversos com el vent. L´eriçó o coixí de monja, la savina, el ginebre, la pebrella, la sàlvia són espècies molt abundants. Respecte a la fauna, és freqüent l’albirament de l´àguila reial així com també de grans herbívors, com l´arruí (ammotragus sp.), el gat salvatge i els cérvols.
LLOCS D’INTERÉS
Aquesta muntanya es diferencia d’altres per diverses qüestions: per una banda, per l’existència del refugi, que serveix per a la vigilància; en segon lloc, podem agafar la pista per arribar al pou de Lloca Malalta, pou que trau 15 litres d’aigua no potable i actualment està sense activitat, i en tercer lloc, pels voltants de la Martina podem trobar plantes de timó reial[1], molt difícil de diferenciar del timó mascle per als no avesats en la matèria, com també pebrella.
LLIBRERIA
Dins i fora de Xixona és coneguda aquesta formació curiosa de superposició de pedres que semblen llibres de prestatgeria. Per això ha rebut el nom de la Llibreria. La podem trobar en la PR-CV-112 o l’antic camí d’Ibi, dalt de la font de Roset, que és el començament de la serra de la Carrasqueta.
[1] Emprada per fer l’herberet amb altres plantes medicinals. Protegida la recol·lecció.
N’han parlat alguns autors, com per exemple Antoni J. Cabanilles (1795, 191): «[…] y se llega á la Llibrería, esto es, á la grande abertura que interrumpe de algun modo la continuación del monte. Todo de calizo de piedras sólidas, medianamente útiles para cal: sus bancos, regularmente de tres pulgadas de grueso con poca interposición térrea, están horizontales con alguna inclinación en las faldas, profundamente hendidos, y como partidos en millares de fragmentos, ya en forma de ladrillos desportillados, ya en otras irregulares; pero con encaxes mutuos que los consolidan: los cortes perpendiculares aparentan un muro antiguo de ladrillos, y por esta razon los llamó el vulgo Llibrería, ó conjunto de legajos de libros sobrepuestos».
Pascual Madoz (1846, 397) també en parla: «los cortes perpendiculares aparentan un muro antiguo de ladrillos, y por esta razon los llamó el vulgo Llibreria, o conjunto de legajos de libros sobrepuestos».
SALT DEL MORO
Si seguim aquesta senda ens durà al Salt del Moro, un salt natural d’aigua, que en èpoques plujoses, baixa abundant pel riu Coscó.
En la pujada a la Penya de Migjorn, canvia de rumb en aquest punt, Salt del Moro, i baixa pel barranc dels Ports fins a la senda que puja a les Penyes de Roset.
FONT DE GORDOLLOBOS
Per arribar a la font de Gordollobos haurem d’agarrar el llit del riu Coscó a l’altura del Salt del Moro; hi ha una espècie de senda, i haurem de caminar un quilòmetre i mig fins a arribar al camí que puja a la Penya Redona. Abans d’arribar-hi trobarem a mà esquerra una bassa, a un dels racons hi ha la font de Gordollobos. A un dels racons de la bassa està el naixement. Quasi sempre brolla aigua fresca que podem beure tranquil·lament.
Peu foto: Basseta de la font de Gordollobos.
Gordollobo[1] és una planta amb flor que podem trobar ací per tot arreu. Potser aquest siga l’origen del nom d’aquesta font.
[1] Segons el llibre del Costumari Botànic de Joan Pellicer (fitxa 118): el nom científic és: Verbascum thapsus L. /Scrophulariaceae, amb diferents noms populars: Treponera (Xaló, Callosa d’en Sarrià); traponera (Benirrama, Benimaurell); col de moro (Ebo); guardalobo o guardalobo (Castells de Serrella, Beniaia, Catamarruc, Benimassot), gordolobo (l’Orxa), bordellobo (Parcent); orella de burro (Catamarruc).
Dades ecològiques: Eurosiberiana. Ermots, volts de corrals i barrancs, vores de camins de muntanya.
Dades etnobotàniques: Fulls molt bones per als constipats (Beniaia). «Per als constipats no n’hi ha altra cosa millor». Es bull en aigua una fulla d’orella de burro, dues o tres figues seques i un trosset d’espigó de dacsa. Cal beure-ho ben calentet. Millor amb mel. Dues o tres tasses al dia (Catamarruc).
Xarop de guardalobo per a la tos ferina: tres fulles de guardalobo, tres ulls de romer, tres ull de pi, tres fulles de nesprer, tres ullets de timó. Es bull en un litre d’aigua i un quilo de mel o de sucre; bullir a foc lent i llarg, que prenga el colo de totes les herbes.
Se n’ha de prendre una cullerada sopera en dejú, i una altra de nit (Castells de Serrella).
PLANTA DE GORDOLLOBOS
Segons el llibre del Costumari Botànic de Joan Pellicer (fitxa 118): el nom científic és: Verbascumthapsus L. / Scrophulariaceae, amb diferents noms populars: Treponera (Xaló, Callosa den Sarrià); traponera (Benirrama, Benimaurell); col de moro (Ebo); guardalobo o guardalobo (Castells de Serrella, Beniaia, Catamarruc, Benimassot), gordolobo (l’Orxa), bordellobo (Parcent); orella de burro (Catamarruc). Dades ecològiques: Eurosiberiana. Ermots, volts de corrals i barrancs, vores de camins de muntanya. Dades etnobotàniques: Fulls molt bones per als constipats (Beniaia). «Per als constipats no nhi ha altra cosa millor».
Es bull en aigua una fulla dorella de burro, dues o tres figues seques i un trosset despigó de dacsa. Cal beure-ho ben calentet. Millor amb mel. Dues o tres tasses al dia (Catamarruc).
Xarop de guardalobo per a la tos ferina: tres fulles de guardalobo, tres ulls de romer, tres ull de pi, tres fulles de nesprer, tres ullets de timó. Es bull en un litre daigua i un quilo de mel o de sucre; bullir a foc lent i llarg, que prenga el colo de totes les herbes. Se n’ha de prendre una cullerada sopera en dejú, i una altra de nit (Castells de Serrella).
A prop hi ha un niu, protegit, de l’àguila reial que porta endavant la cria (2014).
Aquesta planta ja la descriu Enric Serra en el llibre Els altres habitants de Xixona, a la pàgina 152.
Hem d’anar alerta si anem a la font de Gordollobos per aquest camí perquè hi ha unes lluernes que han estat quasi totes senyalitzades amb una tanca de color verd i un cartell amb una calavera, tot i que hi hem detectat una altra, molt amagada, i tapada per unes branques de pi, situada prop del camí que puja a la Penya Redona.
Aquests forats, que es denominen lluernes es feren a principi del segle XX amb la finalitat d’extraure’n carbó. No hi trobaren el material en qüestió sinó lignit, que és el carbó mineral, el més pobre de carboni i quasi sempre d’origen terciari. Amand Picó ens va passar un document que acredita l’existència el 1914 d’una societat minera, denominada Societat Minera Sant Sebastián, fundada per extraure el lignit. El document és una de les 335 accions que representaven el capital de la societat.
Ara mateix han posat una tanca en aquests forats verticals i si ens hi acostem podrem comprovar la profunditat que tenen.
FONT DEL CALDERER
Només trobar el camí que puja a la Penya Redona, a mà esquerra comença el barranc dels Ports i hi ha una cova: la coveta del Tio Nadal. En aquest punt es troba, en el mateix llit del riu, la font del Calderer.
És una font que ix quan les pluges són molt intenses, en forma de remolí, però perquè brolle han d’eixir primerament les fonts de Cendra, que estan a l’altra banda de la muntanya. Ix als tres dies d’haver eixit les fonts de Cendra.
CROQUIS DE L’ALT DE LA MARTINA (1150 m)[1]
Ruta de gran interès paisatgístic i d’observació de la flora. El croquis està dibuixat sobre mapa d’escala 1:7500
És una ruta que s’inicia i s’acaba en la font de Roset.
Té un desnivell total de 467 metres i un recorregut de 7800 metres.
La ruta té unes indicacions en set xifres que es detallen:
- Senda de pujada des dels pous de Roset. Arriba fins a la Llibreria. Cal començar a poc a poc, es tracta d’un tram que inicialment resulta empinat. Justament en la roca que apareix assenyalada hi ha una vista panoràmica de les Penyes de Roset.
- Pla. Senda que arriba fins al Salt del Moro paral·lela al llit del riu Coscó i passa front al barranc de la Lloca Malalta.
- Muntada. Costera d’Ibi. Muntada una mica llarga fins al camí. Pugem per un barranc que va estretint-se (a l’inici –justament passant el salt– hi ha, a mà dreta, un pou. Compte!).
- Camí d’aproximació a l’Alt de la Martina. Muntada.
- Camí que davalla fins al barranc de Castalla.
- Senda que transcorre en baixada al costat dret del barranc de Castalla. Cal tenir en compte que des de dalt, només deixar el camí i agafar la senda, veurem baix del tot la part de darrere de les Penyes de Roset, el qual ens aprofitarà de referència. Aquesta senda acaba en el que anomenem els Quatre Barrancs (barranc de la Cova dels Corrals, de Castalla, de la Lloca malalta i el del riu Coscó).
- Llit del riu Coscó, que ens portarà de bell nou a la font de Roset, passant per la paret laminadora d’aigua.
[1] Croquis fet per Jaume Miquel Peidró.
