«Si doblan los toques de badajo tres veces, significa defunción de varón; si doblan dos, mujer»
L’església de Xixona està dedicada a Santa Maria de l’Assumpció i construïda entre el segle xvi i el segle xvii. En 1971 va patir un incendi que va destruir la decoració barroca que tenia i la reconstrucció de l’altar es va basar en els gustos del segle xx. Destaca el campanar de pedra de planta quadrada que està rematada amb un capitell piramidal de teula vidriada verda i blanca. El campanar de Xixona és un de només tres amb campanes gòtiques a tota la Comunitat Valenciana. Les campanes han sigut restaurades, amb ajudes de la Generalitat Valenciana, reposant les truges de fusta i els campanes per al toc del rellotge. De les sis campanes que té el campanar, tres són gòtiques: Maria Auxiliadora o La Torta (1463), Sant Vicent o La Verda (1500) i la Triple Gòtica o la dels Quarts (1500), que són unes de les més antigues de la província.
El campanar és la part essencial que identifica una població. Si veiem una ciutat o un poble de lluny ¿quina cosa divisem primer?, ¿què ressalta per damunt de totes les teulades, edificis etc? La resposta és evident: el campanar. A Xixona, la imatge del campanar es veu transgredida per una de les més desastroses i malafortunades construccions com a resultes de l’expansió urbanística i especuladora dels anys seixanta-setanta.
El campanar, a més de ser un bell element arquitectònic, antigament tenia unes altres funcions que no la mera ornamental: el campanar era un instrument de comunicació, un llenguatge, que servia per a avisar la població de qualsevol tipus d’esdeveniment com ara festivitats, morts, foc etc.
Les campanes
1. Corazón de Jesús, El Simboliet
1924 13 kg
2. Tiple gòtic, La dels Quarts, Campanó dels quarts
1890 45 kg.
3. Maria del Rosario, La Xicoteta
1923 80 kg. Epigrafia: H+ihs xps maria qui sunt pecato any mil cccclxiii T (calvari) (escut) (Mare de Déu amb Jesuset) (escut) (calvari) (escut) (Sant Miquel) (escut) (voltes) te deum laudamus (cinta vertical) aue maria.
4. Maria Auxiliadora, La Torta
1464 225 kg. La campana duu la següent inscripció en grec, llatí i valencià ” + ihs xps maria qui sine pecato mitat primum lapiden + any mil cccclxiiii”. Les dues primeres paraules corresponen a l’abreviatura en grec del nom de Jesucrist: IHΣUΣ XPISTOΣ. Després del nom de Maria figura una citació de l’evangeli de Joan (8:7) “Cum autem perseverarent interrogantes eum, erexit se et dixit eis: “ Qui sine peccato est vestrum, primus in illam lapidem mittat”” que pot traduir-se com “Ells continuaven insistint en la pregunta. Llavors Jesús es va posar dret i els digué: “Aquell de vosaltres que no tinga pecat, que tire la primera pedra.” Tradicionalment s’associava aquesta lapidació a Maria Magdalena. Per tant sembla probable que el nom indubtable d’aquesta campana fora “Maria Magdalena”, que va evolucionar en els últims temps en “Maria Auxiliadora”, una advocació relativament recent. La campana està ornada amb dues Crucifixions, a la part exterior i interior, amb una Mare de Déu amb Nen i amb Sant Miquel, entre mig dels quals hi ha quatre escuts, probablement municipals. Per baix posa cinc vegades la frase “te deum laudamus”, en una mena de cinta que rodeja la campana, amb un extrem solt on posa “aue maria”.
5. Sant Bartomeu, La del Sermó, La Grande
1923 235 kg. La campana disposa de sis anses amb motius figuratius i quatre cordons en el terç. Seguidament, en el mig hi ha una creu de calvari feta amb cercles i esta inscripció: “S BARTOLOME Patno DE JIJONA / M. Y. AYUNto Con Don Don Eque FAYOS / 1923”. Algunes lletres tenen un relleu molt baix que dificulta la lectura de les inscripcions i completa podria ser: “SAN BARTOLOME PATRONO DE JIJONA MUY ILUSTRE AYUNTAMIENTO CONSTITUCIONAL DON ENRIQUE FAYOS 1923”. Finalment, té quatre cordons en el mig peu i dos en el peu.
6. Sant Vicent, La Verda
1550 575 kg. La campana té una breu inscripció, estesa en dues línies: ” # + # ecce # crvcem # domini # fvgite # partes # adverse # vicit # leo # detribv # ivda # radix # david” / “allelvya “
La frase habitual és “ECCE CRUCEM DOMINI. FUGITE PARTES ADVERSAS. VICIT LEO DE TRIBU JUDA, RADIX DAVID. ALELUYA” Pot traduir-se com AQUESTA ÉS LA CREU DEL SENYOR, FUGIU ELS ENEMICS. VA VÉNCER EL LLEÓ DE LA TRIBU DE JUDÀ, DE L’ESTIRP DE DAVID. AL·LELUIA. És l’antífona de laudes de l’Exaltació de la Santíssima Creu, i també s’utilitza en el responsori de la Invenció de la Santíssima Creu. No obstant la tradició popular diu que Sant Antoni va donar una oració a una pobra dona que buscava ajuda contra les temptacions del dimoni. Sixt V, papa franciscà, va fer esculpir l’oració anomenada també lema de Sant Antoni en la base de l’obelisc que va manar erigir en la Plaça Sant Pere a Roma. En qualsevol cas en l’Apocalipsi (Ap 5:5) diu segons la versió de la nova Vulgata ET UNUS DE SENIORIBUS DICIT MIHI: “ NE FLEVERIS; ECCE VICIT LEO DE TRIBU IUDAE, RADIX DAVID, APERIRE LIBRUM ET SEPTEM SIGNACULA EIUS ” que traduïxen com PERÒ UN DELS ANCIANS EM VA DIR: «NO PLORES; MIRA, HA TRIOMFAT EL LLEÓ DE LA TRIBU DE JUDÀ, EL REBROT DE DAVID; ELL PODRÀ OBRIR EL LLIBRE I ELS SEUS SET SEGELLS.» No s’hi indica ni l’any de fosa ni l’autor de la campana, però l’existència de una gran creu amb pedestal unit a l’epigrafia en minúscula gòtica permet datar la campana cap a 1550.
7. Campanó de les hores
1890 632 kg.
Els tocs
1. Tocs de soterrament
Segons la classe social del soterrat: 1a classe: ús de tres campanes a mig volt, 2a classe: ús de tres campanes també a mig volt, 3a classe: ús de tres campanes sense mig volt.
Segons el sexe: Home: tres tocs al començament, Dona: dos tocs al començament, Xiquet: el toc d’albat
2. Tocs d’alarma
Dins del llenguatge de les campanes era rellevant els tocs d’alarma. Si hi havia algun incendi en alguna casa o camp s’avisava tota la gent del poble que hi havia foc amb la campana més gran, l’anomenada Sant Vicent, i es feia un sol toc.
3. tocs relancionats amb el temps
Toc de les hores: Un toc: La una o el quart. Dos tocs: Les dues o la mitja. Tres tocs: Les tres o els tres quarts.Quatre tocs: Les quatre o quatre quarts i desprès l’hora que pertoca. Parts del dia Maitines o Alba: és el toc que es feia amb la primera llum abans d’eixir el sol, a les 5.30 h. Toc d’Angelus: toc que es feia a l’hora d’anar a dinar, a les 12h, i es feien tres tocs amb la campana Sant Vicent. Toc d’oració: quan cau el sol. Tocs de les estacions o etapes de l’any Setmana Santa: Durant el Dijous Sant en començar el Glòria cantat es toquen les campanes al vol deixant de sonar totes quan s’acaba de cantar. Les campanes no es tornen a tocar fins al dissabte Sant que es torna a cantar el Glòria en la missa de ressurrecció. Durant eixe període són substituïdes per les campanes de fusta o matraques.Quaresma: es tocava el toc de confessions per a avisar la gent que hi havia confessions.
4. Tocs relacionats amb les celebracions religioses
Missa major: La missa major, hui desapareguda, era la que es feia a les 9h. Era una de les més rellevants, tal com indica el seu nom, i era cantada. Durant la litúrgia, quan arribava el moment de la consagració, es feia un toc amb la campana Sagrado Corazón o simboliet. Quan s’elevava el Nostre Senyor es feien alguns tocs amb la campana Sant Vicent, la Verda, perquè la gent parara de treballar i els que portaven barret es descobrien el cap fins que acabara de tocar. Esta tradició sembla que prové d’una disposició de Gregori IX, el 1240, per la qual els fidels que no es trobaven a l’església pogueren participar del el moment més destacat de la missa. Missa: Es solien fer tres avisos: 1r toc: 30 minuts abans 2n toc: 15 minuts abans 3r toc o darrer toc: en el moment d’acomençar la missa. Tocs de novena: Hi ha quatre dies assenyalats durant l’any dins dels tocs de novena que són: el dia de Sant Sebastià, el dia de l’Assumpció i el dia de la Immaculada. En estos tres dies s’utilitza la campana Sant Bartomeu amb campanada al vol, i en Quaresma s’usa la Sant Bartomeu però sense volteig, per a indicar que després del viacrucis hi ha sermó. Campanes al vol: Les campanes al vol s’utilitzen segons el tipus de festa:Festa de mitja classe: Són festes com ara la Candelera o Sant Antoni, no s’utilitzen totes les campanes.Festa precepte: S’usen les sis campanes acomençant per la més xicoteta fins a la més gran: Simboliet, la dels quarts, Maria del Rosario, Maria Auxiliadora, Sant Bartomeu, Sant Vicent. I per a parar-les és a l’inversa, és a dir, de la campana més gran a la més xicoteta.
Els controls
