Més de cinc hores vaig emprar en aquesta excursió, i vaig emprendre una altra cap a les muntanyes que hi ha entre Xixona e Ibi, que com queda dit són continuació de l’anomenat Penya de Xixona. Des de la ciutat s’aixeca el terreny, sempre ben conreat, fins a la Font de Nutxes.
(Antonio José Cavanilles. Observacions sobre el Regno de València. 1797)
Aquest arbre únic i el seu entorn forma una part importantíssima del patrimoni de Xixona. Se li ha batejat com el vent dominant de la Carrasqueta quan neva: La Tramuntana. És un exemplar singular, sobretot pel que fa a la seua forma, amb un engrossiment basal de cinc troncs d’alzina. Com a resultat, l’arbre té una massa, més o menys amorfa de tronc, de la qual sorgeixen cinc carrasques, una de les quals va ser tallada anys enrere. El seu estat, en general, és bo, encara que gran part de la copa ha seguit un desenvolupament més horitzontal, de manera que diverses de les branques han hagut de ser apuntalades per evitar la seua caiguda.
Des de 2012, la Carrasca de Nutxes i el Gal.ler de Nutxes, situats ambdós en la mateixa finca a pocs metres l’un de l’altre, formen part del Patrimoni Arbori Monumental de la Comunitat Valenciana, desenrotllada per la Llei 4/2006 de 19 de maig de 2006, amb l’objectiu de regular la protecció, conservació, difusió, foment, investigació i acreixement del mateix
Tot i que és accessible al públic, aquest arbre es troba en territori privat! Tant l’arbre com el seu entorn s’han de tractar sempre amb el màxim respecte!
