Nutxes, una font inesgotable de salut i benestar
Bart Leo Jozef Bus
La Font de Nutxes, paratge situat en els contraforts de la Carrasqueta davant de les Penyes de Roset i que es caracteritza pel seu important valor paisatgístic i històric. Sens dubte, La Font de Nutxes és una de les principals fonts de Xixona. La font proporciona aigua durant tot l’any, que s’utilitza principalment per al reg. Durant els primers moments de l’aparició de la cultura ibèrica en aquesta zona va créixer un crucial jaciment que controlava l’accés des de la costa fins a l’interior muntanyós. En arribar Jaume I en aquesta zona existia una alqueria islàmica formada per 14 cases i 14 jovades de terres dedicades a l’agricultura.
Descripció
L’aigua de Nutxes prové de dos brolladors. Ambdós naixements tenen el seu propi “cicle de vida”, el seu propi “carácter”. La Font Xiqueteta, o Font del Llentisclar, que adolla les aigües a l’abeurador per a animals, està situat just al costat del camí i va sorgir d’una font a les roques, a poc menys de deu metres al nord de la bassa. Es pot suposar que aquesta és la més antiga de les dues fonts en una zona que ha estat poblada des de l’època del bronze. El llentiscle, la llentiscla, llentisclera (o llentrisca), mata o matissa (Pistacia lentiscus) és una planta amb flors de la família de les anacardiàcies.
La segona font i la d’on presa el seu nom aquest lloc, és la Font Gran o la Font de Nutxes, que és la que més aigua dona i que s’origina en un punt subterrani en les roques a una distància de 130 metres al nord de la bassa a una profunditat d’uns 8 metres baix terra. L’aigua d’ambdues fonts s’arreplega en una bassa rectangular d’aproximadament 15 x 25 m i 3 metres de profunditat (1000 m³). “El túnel”, “la mina” o “l’alcavor” (Terme conegut a Xixona com “alcaó”, provinent de l’àrab hispànic al-qabû que significa “mina d’aigua o pas subterrani d’una séquia”) que uneix el lloc subterrani on flueix l’aigua de les roques a la bassa, acaba en un xicotet llavador al costat nord de la bassa. Amb una alçada de més d’un metre, per on pot passar una persona, el túnel amb un pou profund al final, és la porta a l’interior del brollador per fer tasques de manteniment. Les temporades de pluja generosa (com en gener de 2020), s’ha d’entrar per netejar la brossa que arrossega l’aigua i veure si hi ha hagut despreniments.
El llibre de normes
reglamentnutxesLa bassa de la Font de Nutxes
La bassa de Nutxes és una prova de l’enginy humà destinat a l’aprofitament de recursos naturals necessaris per a la subsistència. Disposa d’una canal per tota la part exterior de la bassa que arreplega l’aigua sobrant de l’abeurador i que la transporta fins a la mateixa eixida. En el costat est, l’aigua ix de la bassa de Nutxes a través d’un impressionant desbordament, des d’on flueix a través de canonades i canals fins a les basses inferiors i al Riu Coscó. Les escales tallades en pedra són l’accés a l’interior de la bassa per a poder fer tasques de neteja i manteniment.
Tot el conjunt, amb quatre portons (conjunt de posts destinades a impedir el pas de l’aigua per una séquia) al llarg del camí de l’aigua i tot l’entramat hidràulic de séquies i ramals distribuïts per tot el recorregut, dona reg als masos de les partides tradicionals de Nutxes i Sot. A més, disposa d’un portó on l’aigua es desviava directament als masos per al consum humà i així s’evitava el consum d’aigua estancada, ja que no passava ni per la bassa ni el llavador, sinó que arribava directa de la font. L’aigua de la bassa i dels sobrants de l’abeurador salten cap a la séquia gran o séquia mare, que condueix l’aigua fins al primer partidor. Ací se separen els camins de l’aigua. La primera bifurcació és un braç que porta l’aigua cap a Nutxes de la Font i als Capellans. Les séquies disposen de taps de pedra per a taponar o deixar que córrega l’aigua amb més o menys intensitat. Al llarg del recorregut, l’aigua de Nutxes baixa cap a les zones de reg en pendent.
Els quatre portons de Nutxes
Al llarg del recorregut, l’aigua de Nutxes baixa cap a les zones de reg en pendent. Disposa de quatre portons. El primer s’anomena Portó del Riu, ja que condueix l’aigua fins allí; el segon, anomenat Portó dels Capellans, perquè gira l’aigua cap a la part més arraconada, al Mas dels Capellans; el tercer és el Portó de la Bassa Redona de Nutxes, que port l’aigua de reg cap a Solana, la Reixa, Nutxes de la Carrasca, de Garrantxo i l’Altet. El quart i últim portó, situat a la part baixa, és el que condueix l’aigua cap a Solana, la Palmera, Sot de la Casa Gran, de la Garbosa i del Sotet. L’aigua de les fonts de Nutxes i Llentiscar és aprofitada per la Comunitat de Propietaris Font de Nutxes per al regadiu de 168 ha, segons consta en el Registre d’Aigües Privades.
El cabal sorgixen-te en Nutxes
El cabal sorgixen-te en Nutxes presenta oscil·lacions generalment compreses entre 2 o 3 Litres per segon i 20 Litres per segon, si bé en períodes de precipitacions extraordinàries arriben a sorgir als 100 Litres per segon. Les dades analítiques presos a l’eixida del brollador de Nutxes indiquen que es tracta d’aigües fredes (17,6 ºC) , bàsiques (pH de 7,87) amb una mineralització moderada (500 µS/cm) i fàcies bicarbonatada càlcica, apta per a tot ús. El contingut en nitrats és inferior a 5 mg/L.
l’Aqüífer de Xixona
L’aigua de les fonts de Nutxes i Llentisclar procedeix principalment de l’Aqüífer de Xixona. A conseqüència de profundes falles geològiques en el subsòl, Xixona compta amb diversos aqüífers d’aigua subterrània que estan interconnectades en alguns llocs, com ocorre en les proximitats de la Serra de la Peña Redóna i la zona del Cabezo de Machet (Font de Roset – Llibreria). En el costat nord de la Carrasqueta i la Penya Migjorn es troba un gegantí aqüífer: el de Barrancones-Carrasqueta (Serra de la Carrasqueta, Penya Roja, Serra del Quartell i més al nord-est). Després de pluges intenses o prolongades, l’augment dels nivells d’aigua en l’aqüífer de Barrancones-Carrasqueta provoca un desbordament d’aigua cap als aqüífers al sud de la línia Penya Migjorn i Carrasqueta: a l’Aqüífer de Xixona (que consta de 3 subáreas, cadascun subdividit en aqüífers més xicotets). A causa de les connexions subterrànies amb els aqüífers menors al sud d’aquesta línia, aquests es van omplint cada vegada més, provocant que els brolladors de Nutxes i Llentisclar descarreguen grans quantitats d’aigua, però també ressorgeixen els brolladors superiors sovint secs, prop de la Penya Redona i Bugaia de Dalt. Aquests aqüífers s’omplin en eixos períodes molt per damunt del nivell aconseguit quan l’aigua dels Barrancones-Carrasqueta no arriba a la zona sud de la falla Penya Migjorn-Carrasqueta per falta de pluges.
La Mina de Sant Sebastià
Se sospita que també hi ha una connexió artificial, feta per l’home, que assegura que l’aigua dels Barrancones-Carrasqueta puga arribar a la zona de Nutxes quasi tot l’any. En la zona estratègica entre la Font dels Gordollobos i el Salt del Moro (Quatre Barrancs i Racó de Segura) hi ha una desena de pous molt profunds excavats a mà: la Mina de Sant Sebastià. En alguns d’aquests pous amb una profunditat d’entre 30 i 100 metres es pot veure com durant de tot l’any, l’aigua flueix des d’una capa superior cap al pou i desapareix en una capa subjacent, juste en la zona darrere de la Penya Redóna, on al sud de l’esbossa Penya Migjorn i la Carrasqueta, les aigües subterrànies busquen el seu camí cap avall a la zona de Nutxes. Els pous per on es mou l’aigua mai s’omplen, encara que plogui més fort. No obstant això, pràcticament no se sap res sobre aquest aparentment enginyós projecte d’enginyeria, i fins a la data no s’ha realitzat cap investigació respecte d’això.
