Xixona, i el territori valencià en general, són espais rics en arquitectura de l’aigua, tenen un valuós llegat d’enorme interés històric, cultural i artístic. El patrimoni hidràulic és una prova evident de la saviesa popular, de l’enginy de les nostres societats per a domesticar i administrar aquest bé tan escàs i preat, l’aigua. Així doncs, la cultura de l’aigua esdevé un dels senyals d’identitat més representatius del territori valencià.
El Sénia del Molí de Verdú és un element hidràulic d’especial interés en els sistemes de regadiu valencià. Les aigües superficials es recullen en séquies. Una roda de tracció animal (moguda per un matxo) dona moviment a la vertical. La roda vertical està situada en el pou o séquia, amb una cadena de forma ovalada, la qual té subjectes els cadufs. Quan gira la roda dins del pou, els cadufs s’omplin d’aigua en submergir-se i es buiden en l’exterior sobre una canaleta o safareig que emmagatzema l’aigua. Disposa de 95 cadufs, construïts amb llanda i fusta, i aproximadament mesuren 50 cm d’ample per 20 cm d’alçada.
El molí està situat al domini privat de l’Albalat.
