A Xixona existeixen quatre eixos geodèsics, un és el d’aquesta muntanya a l’est de la població. Els altres tres estan a la Penya de Migjorn, Montagut i l’alt de la Carrasqueta.
Eix geodèsic
Aquest és un dels quatre eixos geodèsics que existeixen a les nostres muntanyes. Es va construir l’11 de desembre de 1987, amb una altura de 1,20 metres i 0,3 de diàmetre amb una base d’1 metre.
La serra dels Almadens té una altitud de 696 metres. És, sembla, una muntanya privada perquè posseeix un vedat de caça privat, tot i que hi ha una certa disputa per la seua privacitat. És a dir, que si no tenim permís no podem accedir-hi, i podem tenir problemes si ens troben caminant pel camí privat.
La serra dels Almadens marca la fita entre la partida del Salt (part de la muntanya que veiem des de Xixona) i la de l’Espartal (part del tallat que veiem si venim des d’Alacant), a l’extrem est de la muntanya trobem la partida d’Abió.
Als peus de la serra passa el riu de la Torre i ens hi trobem el paratge natural tan conegut a Xixona, el Salt. Si baixem als tolls, cap al riu, a uns quatre-cents metres, a mà dreta, trobarem la font de Xocando, font desconeguda per quasi tots els xixonencs, i si seguim riu avall trobarem, per una banda, la bassa del Molí del Cavaller, on hem sentit que antigament hi havia un molí fariner i, si seguim una mica més avant, l’embut que es forma en el barranc de Santa Bàrbara. Al final de l’embut es produeix l’encontre dels rius Coscó i el de la Torre que transcorren aigües avall fins a confluir amb el riu de Montnegre.
RUTA
Aquesta podria ser una de les serres més entranyables de Xixona, per ser molt coneguda, tant pels tolls com per la muntanya. Amb una altura de 696 m i un desnivell positiu de 373 m.
Si eixim del barranc de la Font, ens encaminarem cap al mas de la Senieta, o l’ermita de Sant Sebastià, i en la rotonda de l’entrada del poble agafem el camí que hi ha i que ens duu fàcilment al camí del Salt.
El camí per a pujar comença damunt dels tolls; hem de cercar el mas del Salt. Hi ha una cadena a l’esquerra, quan hi arribem haurem de trobar la senda que està marcada, primerament amb pedres, i després, com que no és un camí de xicotet recorregut pròpiament dit, amb esprai blau (cosa que està prohibida). No ens costarà gens trobar-lo, també hi ha balises de pedres, i quan arribem al primer pujol, haurem d’anar pel camí de terra, que és un vedat privat de caça, repetim.
Haurem d’arribar al cim per la vessant est. És molt intuïtiu. Les vistes són bones: Carrasqueta, Penya de Migjorn, Cabeçó d’Or, la serra de Sevila, badia d’Alacant… Hi ha soledat
Ruta 2
També tenim l’opció d’anar per l’embut de Santa Bàrbara, pel mateix llit del riu. Trobarem una passarel·la que acaba en unes escales. Arribarem al mas de Xocando, i agarrarem el llit del riu de la Torre que ens conduirà al Salt. La resta del camí és igual que el que hem explicat adés.
Etimologia
El nom d’Almadens, pronunciat en el parlar de Xixona com Almaens, té segurament el mateix origen que les famoses mines d’Almadén; el significat hispanoàrab era en general «viver de qualsevol cosa, mina», no hi hauria base semàntica ni topogràfica per fer-lo derivar d’al-madîn, «les ciutats».
Eix geodèsic
Aquest és un dels quatre eixos geodèsics que existeixen a les nostres muntanyes. Es va construir l’11 de desembre de 1987, amb una altura de 1,20 metres i 0,3 de diàmetre amb una base d’1 metre.
La sèquia dels Espartals de Xixona
Josep Mateo ens va recordar en el seu mur del facebook, un monument hidràulic de més de tres-cents anys oblidat.
Es tracta d’un aqüeducte que es troba al llit del riu de la Torre, als peus dels Almadens i que va ser construït per la Unió, Societat, Germandat i Fraternitat de la Sèquia dels Espartals, Alfrangils, Montarri, Savila, Alcaber i Barranc Fondo, segons document signat per prop de noranta propietaris, el 23 de setembre de 1673.
Per arribar cal anar fins al toll del Salt i continuar riu amunt. Trobarem la presa que caldrà salvar pel costat de la dreta. Continuarem pel llit del riu uns cinc-cents metres fins a trobar-lo.
