La Nit de Sant Joan es considera com una nit màgica, una nit especial que cal disfrutar.
La festa de Sant Joan està mol prop del solstici d’estiu, per això la nit és una de les mes curtes. Per Sant Joan, al migdia, el sol és dalt del cel. Això es pot demostrar clavan una branca o un garrots a terra i vorem con no fa gens d’ombra.
Els antics sabien que arribava el bon temps i les collites, per la qual cosa la divinitat benefactora es posava de la nostra part. Possiblement d’aquest fet ve el costum de pasar la nit del 23 al 24 de juny en vetla. Les fogueres permetien cremar tot allò que era vell i allargaven la claror.
Pareix que els íbers ja seguien esta costum que els romans van incorporar al calendari festiu. Si bé, inicialment, l’Església condemnà aquestes fogueres i balls finalment li atorgà l’efemèride de Sant Joan.
Aquesta festa, estesa per tot Europa, integra ritus solars amb altres relacionats amb l’aigua, les plantes i les estrelles.
A banda de les fogueres, la Nit de Sant Joan es considera com una nit màgica, ja que és la nit quan eixen totes les criatures fantàstiques i en especial les bruixes que volen collir les herbes (falaguera i la mandràgora) necessàries per a fer les seues pocions. Per això també es coneix con la Nit de les Bruixes. A Xixona es deia: “De dotze a una passa la Mala Fortuna”.
La nit de Sant Joan sempre s’ha relacionat amb el foc. Es creença popular que les flames espanten i allunyen les bruixes i els esperits, que campen lliures aquesta nit.
En Xixona ja tenim documentades la cel·lebració de les fogueres a principis del segle XX, Figueras Pacheco ens diu: “La noche de San Juan, como sucede en otros muchos sitios, enciéndese grandes hogueras”. Era normal que durant tot l’any s’acumulin a les cases objectes inservibles de fusta per a fer la foguera. Era costum que al capdamunt de la foguera es posara un ninot fet de palla.
Hi ha qui creu que les fogueres netejen el cel de les nuvolades malignes i que cal encendre-les un cop a l’any perquè no pedregue i faça mal temps.
A la década de 1980 es feien moltes fogueres a Xixona: als barri de Sant Sebastià, al Cuarnero i sobretot al Castell. Allí els veins organitzaven un sopar de cabasset on cada un portava el que volia i es preparava una gran foguera prop de la torre Grossa i a la mitja nit es cremava. A partir de l’any 2005, la tradició anual va desaparèixer per les obres de reforma de la plaça del castell i una important reducció de residents al Casc Antic de Xixona.
Des de 2011 i a petició del llavors membre de la junta directiva de l`AEX Bart Leo Jozef Bus, la festa es va reiniciar. Ara està organitzada per l’Associació de Empresaris de Xixona (AEX) i l’Ajuntament. Es tracta de un gran revetla i un sopar de cabasset, però no hi ha foguera. A partir del 2022, la nit es va celebrar a l’avinguda de la Constitució i ja no a la plaça del castell.
Hi ha una sèrie de costums relacionades amb l’amor i la fortuna, l’oratge i l’agricultura.
- Per la nit les fadrines posaven en un got d’aigua una clara d’ou i el deixaven a la serena. L’endemà si hi ha una figura d’un vaixell el nuvi serà mariner, però si hi ha un arbre, serà llaurador.
- Si una xicota es mira tota nua al mirall, darrere, vora la imatge del futur marit.
Agricultura i oratge.
- Segons Figueras Pacheco en Xixona cal: “ observar el viento que señala la llama de las fogatas, pues si aquel es el llamado morisch, el año será lluvioso y abundante en cosechas”.
- La Nit de Sant Joan és la millor per plantar figueres.
Fortuna
- Qui compte estrelles, atraurà la sort i la riqueza.
- La traidició de fer el primer bany de l’any es traduïa a terres de l’interior ens diu Francesc Gisbert: “a buscar una Font o ll d’aigua encara que fora per rentar-se els cabells. Ja ho diu la dita: La Nit de Sant Joan, la cabellera creix un pam”.
Fogueres
- Cal ballar o correr al voltant però cap a la dreta, seguint el curs del sol.
- El salt sobre la flama conjura el peril, asegura salut per a tot l’any.
Si la nit és màgica l’alba també. El costum mana allargar la festa fins la matinada i vore el sol, que pega salts.
Els rituals del trenc d’alba eren:
- Per enfortir la vista calia rentar-se els ulls amb aigua de mar, de Sant Joan a Sant Pere.
- Per rejovenir la pell i eliminar arrugues calia utilizar la rosada d’aquest dia.
Una nit especial que cal disfrutar.
