Xixonenca cua de penca, no te la toques que t’es trenca
Dit o frase d’una cançó xixonenca
La penca és el nom que donen els Xixonencs al “Cynara Cardunculus”; el card comestible o carxofa silvestre. Es consumeixen les penques o tiges d’aquesta planta, generalment cuits, un cop nets de la pell espinosa que els cobreix. La penca que es posa al putxero, al llegum, en les llenties i al plat típic xixonenc: el giraboix.
La penca o el card comestible és el nom comú d’una planta de la família de les Asteráceas. Aquesta família té més d’un miler de gèneres i més de 20.000 espècies, de les quals molt poques són cultivades. La majoria d’elles es caracteritzen perquè les seues flors es formen per la fusió de cents i inclús milers de flors diminutes, com és el cas del gira-sol, i tenen fulls i branques espinoses. La família inclou hortalisses de diverses espècies: de full (xicòria, encisam, endívia, escarola), de flor (carxofa) o de tija (card).
De les espècies de les penques o cards destaca la comestible, Cynara cardunculus, cultivada i originària de les regions temperades. El seu origen se situa en el Mediterrani, on creix de forma espontània en ribassos, bords de carretera i zones àrides i solejades. Aquestes característiques fan que siga una hortalissa relativament comuna a Espanya, Itàlia i França, on el seu cultiu es va estendre durant l’Edat Mitjana.
Es planten en els marges dels bancals o en un vessant apartat de l’horta i quasi no es toquen. Es van retirant les penques velles per a agafar les noves, sense arrancar mai la planta que així continuarà creixent.
La dita o la cançó “Xixonenca cua de penca, no te la toques que t’es trenca” és una comparativa de la xixonenca amb la tija del card (per les punxes que té) i el consell de no tocar-la.
